Xavi Reyes: “El que em fa feliç cada dia és ajudar la gent. La fisioteràpia és la meva passió”

Avui, que fa 20 anys que va començar la seva carrera de fisioterapeuta, parlem amb en Xavi Reyes per analitzar el que han estat aquestes dues dècades de carrera professional, marcades per la seva passió per la professió i sobretot per la creació del Centre Mèdic la Roca, 11 anys enrere, que ha esdevingut un centre de referència pels esportistes de la comarca i d’arreu de Catalunya. Repassem la seva trajectòria, els inicis, les experiències viscudes, parlem i reflexionem sobre la professió de fisioterapeuta i del futur d’aquesta i ens relata anècdotes i casos d’èxit destacats al llarg del que han estat 20 anys d’aprenentatges continuats.

Abans que res, Xavi, la vida són camins i tu vas triar el de la fisioteràpia, què et va empènyer a endinsar-te dins d’aquest món?

Tenia clar que volia ser professional de la salut o de l’esport. Vaig dubtar entre fer INEFC, infermeria o fisioteràpia. Al final em vaig decidir per la fisioteràpia i no em vaig equivocar perquè m’apassiona. Després de fisioteràpia vaig estudiar el màster en osteopatia. Em queda el “cuquet” de no haver fet INEFC.

Com van ser els teus inicis de fisioterapeuta?

Van ser molt enriquidors. En primer lloc, vaig fer pràctiques a centres com hospitals, centres de rehabilitació, centres de mútua, on vaig tenir l’oportunitat de conèixer fisioterapeutes amb els que encara hi tinc relació. En segon lloc, vaig treballar a diferents centres de fisioteràpia on vaig aprendre molt i, sobretot, em va servir per decidir quin paper volia tenir com a fisioterapeuta i quina especialitat m’agradava més.

Al fer diferents feines de fisioterapeuta vaig tenir molt clar què volia i què no per al meu futur laboral. De seguida vaig veure que la fisioteràpia privada era on em sentia més còmode perquè podia escollir tant el temps de tractament com el tipus de tractament que creia que era millor pel pacient.

En aquests centres on vaig fer les pràctiques vaig tenir la sort de conèixer molts professionals, dels quals en voldria destacar el meu amic, el Doctor Salvador. Ell ho va canviar tot; vam coincidir treballant en un centre mèdic a Terrassa i va ser ell qui va confiar en mi per formar part del servei mèdic de la selecció espanyola d’hoquei patins. Vaig aprendre molt al seu costat, sobretot en la forma tan propera de tractar els pacients.

Així pel que comentes, vas ser durant anys el fisioterapeuta de la selecció estatal d’hoquei patins, quantes temporades hi vas estar?

Sí, correcte, hi vaig estar 12 temporades. Ja havia fet alguna incursió amb la selecció d’handbol i de natació, però, com et comentava abans, gràcies al Doctor Salvador vaig viure l’experiència de l’hoquei. Encara després de molts anys segueixo visitant a molts dels jugadors que van passar per les meves mans durant aquells 12 anys i segueixo tenint relació amb els membres del cos tècnic i membres de la federació. Va ser una època que recordo amb molt afecte perquè les experiències viscudes són molt intenses i també perquè vaig viure el món de l’esport de competició des de dins, guanyant mundials i europeus.

Ara, quan fas balanç d’aquests 20 anys de trajectòria, què és el que t’ha fet més feliç?

El que em fa feliç cada dia és ajudar la gent. La fisioteràpia és la meva passió. Tinc un lema que faig servir mentalment quan em llevo: “Avui has de ser millor fisioterapeuta que ahir”.

Què destacaries d’aquests 20 anys de professió?

Destacaria la relació que he establert amb els pacients, que segueixin confiant en mi després de tant de temps. I que algun d’ells han passat a ser amics, amics dels de veritat.

Algun cas d’èxit que recordis amb especial record?

Tinc molts casos d’èxit i també fracassos. S’ha de dir: els fisioterapeutes no ho curem tot. Estadísticament tenim un 11% de fracassos. Tanmateix, t’explicaré tres casos d’èxit que recordo.

Un cas d’èxit recent és de l’estiu passat, un pacient que ha nedat sempre i té ara uns 45 anys. Estava preparant una travessa de 20 km a Grècia, entre dues illes, i just un mes abans va tenir un problema bascular al braç per una síndrome de compressió de la clavícula, que es diu “síndrome de desfiladero torácico”. El metge li va fer proves i li va dir que havia de deixar la natació. Tot i això, va venir amb mi, perquè ja era pacient meu i ja teníem molta confiança, vam fer tractament i no només va poder fer la cursa de 20 km, sinó que segueix nedant amb total comoditat.

També hi ha un cas que recordo que és el d’un corredor de muntanya, que casualment havia estat professor meu a l’institut anys enrere. El cas és que fa uns 15 anys el metge, per un problema de genoll, li va dir que havia de deixar de córrer. Tanmateix, el vaig tractar, el vaig recuperar i amb 60 anys segueix corrent curses de muntanya; de fet, en la darrera edició de la Cursa Camí dels Ibers va participar en la prova de 20 km!

Un altre cas d’èxit que a més, va anar acompanyat d’un Mundial, va ser el 2011 quan era fisioterapeuta de la selecció espanyola d’hoquei patins. Un jugador es va lesionar a l’escalfament abans de disputar la semifinal contra Angola, el metge va dir que no podria jugar la final, però vaig fer una mica de “màgia” i va poder jugar la final, durant tot el partit. Una final que vam guanyar contra l’amfitriona, l’Argentina!

Alguna anècdota divertida durant aquests anys?

Sí, una anècdota molt bona de fa uns 17 anys. Un pacient meu estava a punt de marxar de viatge de noces i uns dies abans va anar a jugar un partit de veterans de futbol. La seva dona li va dir que no hi anés que es podia fer mal i sí, es va fer un esquinç de turmell de segon o tercer grau. Va venir desesperat el dia següent i vaig poder-li arreglar i va poder marxar de viatge. Sempre em recorda, de fet l’altre dia en vam parlar, que gràcies a mi la dona no el va deixar. És una anècdota divertida.

Quin és el major aprenentatge que has adquirit al llarg d’aquests anys?

El major aprenentatge és saber escoltar la gent i escoltar el seu cos. La part psicològica/emocional és molt important per a la recuperació de lesions. I també per saber interpretar els teixits i donar la informació que necessiten amb la intensitat que necessiten. És qüestió d’un aprenentatge de molts anys. Amb la fisioteràpia i l’osteopatia, sobretot, cada dia que treballes et fas més bon professional. Seria similar a esports tècnics com el golf. Quan més practiques més bo ets. Les mans les has d’entrenar.

Com ha canviat la fisioteràpia en els darrers 20 anys?

Ha canviat moltíssim i més que anirà canviant. Els fisioterapeutes cada vegada disposem de més eines per ajudar als nostres pacients.  La fisioteràpia invasiva ha revolucionat aquest món i més que ho anirà fent i tota la tecnologia que va sortint. Cada vegada veus més fisioterapeutes amb molt domini de l’ecografia i això ens permet fer tractaments de més precisió.

Quines innovacions o tècniques modernes creus que han tingut més impacte en la teva pràctica?

Al centre tenim molts aparells tecnològics que ens permeten accelerar els processos de recuperació. Per exemple, el làser o el magneto d’alta potència, la diatèrmia, l’Alter G, entre altres. Tota aquesta tecnologia ens ajuda a donar més qualitat i a accelerar els processos de recuperació i això els pacients ho valoren moltíssim. Una de la tecnologia que he mencionat, la cinta antigravitaòria Alter G, és molt exclusiva i la tenen molt pocs centres aquí Catalunya. Sempre ho diem i és totalment cert, al Centre Mèdic la Roca invertim en tecnologia per oferir el millor servei.

Quina part de la teva feina gaudeixes més?

Actualment, estic gaudint molt els anàlisis del moviment dels ciclistes. Hi ha molts ciclistes que confien en la meva feina com a biomecànic. Venen de lluny perquè els col·loqui en una posició mes òptima a sobre la bici.

També gaudeixo quan tinc el pacient estirat a la llitera. Sóc capaç d’aïllar-me de tot i centrar-me en el tractament.

Què t’ha mantingut motivat i apassionat per la teva feina durant tots aquests anys?

La meva motivació des de fa molts anys és la de donar un servei el més integral possible als meus pacients. Per això es va crear el CMLR. Amb aquest objectiu. I sobretot pel pacient esportista, facilitar que tinguin un centre de referència on puguin cobrir totes les seves necessitats, des d’una prova d’esforç, un fisioterapeuta, un estudi de la trepitjada, un especialista en nutrició, etc.

Ens parlaves de la creació del Centre Mèdic la Roca, 11 anys enrere. Sé que no m’ho deixes dir gaire alt, però ho puc dir perquè és així, l’objectiu de crear el CMLR s’ha més que complert, sou un centre mèdic esportiu de referència a la comarca i també a nivell català. De fet, vénen molts esportistes d’altres parts de Catalunya i també de l’estat per tractar-se amb vosaltres.

Estic orgullós que em diguis que som un centre de referència però al CMLR només ens dediquem amb cos i ànima a oferir el millor servei que sabem donar. Si això ens porta a ser un centre de referència, benvingut, però l’objectiu primari és donar el millor servei i el més ampli en quant a especialitats.

Veu començar sent tu i la Paula, dos fisioterapeutes, el 2013, a la Roca, i mirar ara i veure que tens un altre centre a Montornès, i que el CMLR ha crescut molt, oferint ja quasi 30 serveis diferents, quina evolució! Quina creus que ha estat la recepta de l’èxit per poder tirar endavant dos centres mèdics amb tanta empenta i coratge?

Això és com quan tens un fill o filla. Cada dia l’has de cuidar. Quan es va fent gran, si has fet bona feina, aquesta cura canvia i es tracta més de fer-li un acompanyament. També s’ha de dir (i és molt important) que he tingut el recolzament de la meva família que sempre és incondicional.

La recepta de l’èxit també ha estat molta dedicació i esforç, i gràcies als professionals que m’envolten i acompanyen. Sense ells seria impossible. Per sort ara tenim un molt bon equip que em permet no portar jo sol tot el pes del projecte, on ens repartim les tasques i compartim les decisions.

També ha estat molt important pensar que el pacient és el primer. Conèixer i estudiar bé quines són les seves necessitats i com les podem atendre d’una manera completa, per exemple amb un tracte proper,  i com hem comentat anteriorment, amb la inversió feta en tecnologia que ens diferencia de la competència.

Destacar també que oferim una amplitud de serveis difícil de trobar en altres centres. I a nivell personal, he tingut èpoques d’estar 24/7 pensant en el projecte i com millorar dia a dia.

Quines tres paraules o conceptes creus que defineixen el Centre Mèdic la Roca i el Centre Mèdic Montornès?

Familiar. Personalitzat. Estem per ajudar.

Tornem a parlar de la fisioteràpia, com veus el futur?

Veig un futur que promet. A nivell cultural la gent ja sap quina és la figura del fisioterapeuta cosa que fa 20 anys no era així. Cada vegada som més importants per la societat i ens hem guanyat el recolzament dels metges.

Com et sents sabent que has ajudat tantes persones a millorar la seva qualitat de vida?

Molt satisfet. M’omple molt. La fisioteràpia és la meva passió i cada dia vull fer-ho millor que l’anterior. També recomano exercici físic als meus pacients. És molt important, molts pacients han començat a fer esport i m’ho agraeixen sempre que em veuen.

També tinc pacients d’edat avançada que visito sovint i m’estimen molt. El vincle pot arribar a ser molt potent. Et veuen com si fossis de la seva família. Per altre banda visito a famílies senceres, fins i tot m’han convidat a algun dinar familiar.

Com veus l’impacte de la tecnologia en el camp de la fisioteràpia en els pròxims anys?

Doncs una revolució. Fa 20 anys no imaginava que la tecnologia seria tan important. El futur de la fisioteràpia passa per tenir fisioterapeutes 2.0 i molt més formats que fa 20 anys. Amb coneixements sobre tecnologia. Crec que ara hi ha una carrera universitària que és tecnologia en el món de l’esport. En fisioteràpia passarà el mateix.

Quins canvis creus que experimentaran els serveis de fisioteràpia en el futur?

És incert. Tot evoluciona com dèiem abans amb la tecnologia. El que està clar és que les mans del fisioterapeuta no es poden substituir per cap màquina.

Com t’agradaria ser recordat en la teva professió quan arribi el moment de jubilar-te?

Un “ajudador”. Sempre faig servir aquesta paraula als pacients perquè entenguin que jo estic per ajudar-los i per curar-los sempre que estigui a les meves mans. M’agradaria que em recordessin com poden recordar al seu metge de família de tota la vida. O simplement que em recordin d’una manera o una altre, crec que ja hauré aconseguit el meu propòsit.

Què t’agradaria aprendre o fer fora del camp de la fisioteràpia que pugui enriquir la teva pràctica professional?

La psicologia. La part emocional és igual d’important que la física. Tenir eines per ajudar als pacients en aquest aspecte és molt important. A dins la consulta quan el pacient agafa confiança t’explica coses importants que pots relacionar amb la seva patologia i que a vegades els costa explicar. També m’agradaria practicar més esports per entendre millor els mecanismes de lesió.

Parlant d’esports, com creus que t’ajuda el fet de ser esportista en la teva professió de fisioterapeuta?

M’ajuda molt i també fa que els pacients em tinguin més confiança. El pacient sap que hi ha més empatia pel fet de ser esportista, l’entenc molt millor i ho valora molt. Per mi és molt important també perquè és una manera d’entendre’ls millor quan els hi passa quelcom perquè segurament jo ho he viscut en primera persona.

Com veus el futur de la fisioteràpia a nivell global?

El veig amb molt bona salut. La població cada vegada en fa més ús perquè coneix els seus beneficis.

Per últim, com et veus d’aquí a 20 anys?

Doncs no m’ho plantejo encara. Només sé que seguiré fent el que més m’apassiona fins que pugui. Veig molts professionals de salut que segueixen treballant tot i tenir edat de jubilar-se.